castell de Montjuïc

Pont d’accés al castell de Montjuïc de Barcelona

© Fototeca.cat

Fortalesa construïda al cim de la muntanya de Montjuïc (Barcelona).

Ja des del segle XI consta que hi havia una torre de guaita; fou comunicada amb la ciutat de Barcelona per una carretera iniciada el 1607. Amb motiu de la guerra dels Segadors, el 1640, hom hi erigí un fort provisional i possiblement una obra avançada vers el Llobregat, dita Llengua de Serp; era format per un quadrilàter irregular amb dos petits baluards i dos migs baluards. Fou ampliat el 1694 englobant el vell fort amb tres baluards, que ocupaven tot el cim de la muntanya.

Des del 1652 la ciutat n'havia perdut la propietat. Durant la guerra de Successió, Jordi de Hesse-Darmstadt se n'emparà i hi morí amb 800 soldats; el 1706 fou destruït per les tropes borbòniques. Juan Martín Cermeño reformà i engrandí el 1751 el castell segons les disposicions de les fortificacions de Sébastien Le Preste en forma d’estrella. Al segle XIX caigué a mans de les tropes napoleòniques. El darrer combat tingué lloc el 1811. Fou cedit per l’Estat de nou a la ciutat de Barcelona el 1960 i hom hi instal·là un museu militar.

Bombardeig de Barcelona el 3 de desembre de 1842

© Fototeca.cat

Durant els segles XIX i XX la fortalesa esdevingué un símbol de la repressió contra els catalans i les llibertats arran de fets com el bombardeig de Barcelona ordenat per Espartero el 1842 i els afusellaments de Francesc Ferrer i Guàrdia (1909) i Lluís Companys i Jover (1940), a més de ser utilitzat per a l’internament (entre els quals els més de 3.000 empresonats en la vaga de la vaga de La Canadenca de 1919) i la tortura de dissidents polítics.

Durant el franquisme el castell mantingué la funció de presó militar fins el 1960, i el 1963 el dictador hi inaugurà un museu militar. Després del franquisme, la societat civil, els partits polítics i les institucions en reclamaren la devolució a l’Ajuntament de Barcelona. El traspàs no es produí fins el 2008 mitjançant l’aplicació d’un acord de l’any anterior entre els governs català i espanyol no exempt de polèmica a causa d’algunes condicions de la cessió, com per exemple la continuació de la presència militar en el futur consorci que ha de gestionar el castell. Pel maig de 2009 fou tancat el museu militar i el 2010 el darrer destacament de telecomunicacions traslladà les instal·lacions a la caserna del Bruc. El 2009 s'inicià un ambiciós programa de rehabilitació per a convertir el castell amb un espai de lleure, cultura i memòria.

L’octubre del 2011, en un acte solemne iniciativa de la Comissió de la Dignitat, hom restituí al baluard dit de Santa Amàlia una senyera de grans dimensions que simbòlicament restablia la continuïtat amb la que el president Lluís Companys hissà el 23 d’agost de 1936 en homenatge a les primeres víctimes de la revolta militar franquista. Al febrer del 2015 hom hi inaugurà un Centre d'Interpretació de la Muntanya.