OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

procés de Montjuïc

història hist
Denominació aplicada al procés militar que seguí l’atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.

La repressió afectà especialment l’obrerisme anarquista català, i foren detingudes unes quatre-centes persones, entre les quals els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve i Teresa Claramunt, així com l’intel·lectual Pere Coromines. Posteriorment, reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats. Les diligències foren dutes a terme sense garanties jurídiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Tomàs Ascheri, obtingudes mitjançant tortures comandades pel tinent de la guàrdia civil Narciso Portas; en foren afectats, principalment, el mateix Ascheri, Francesc Callís, Antoni Nogués, Josep Molas, Lluís Mas —que es tornà boig—, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Ollé, Francesc Gana i el francès Joseph Thiolouse. Un primer consell de guerra se celebrà en el mateix castell de l’11 al 15 de desembre de 1896, però la sentència definitiva fou dictada pel Suprem de Guerra i Marina per l’abril del 1897 a Madrid. Foren condemnats a mort (i executats el 3 de maig de 1897) Ascheri, Nogués, Molas, Mas i Joan Alsina, i es dictaren diverses penes més, així com el desterrament de 63 absolts. La denúncia del procés es produí inicialment el mateix 1896, sobretot gràcies a l’activitat, a l’estranger, de Tarrida del Mármol, que havia estat alliberat i escriví Les Inquisiteurs d’Espagne (1897), així com de les campanyes de premsa de La Revue Blanche i de L’Intransigeant de París. A Espanya fou la premsa republicana (El Nuevo Régimen, El País, etc.) i el llibre La Barbarie Gubernamental en España (1897), atribuït a Ricardo Mella i a Josep Prat. Posteriorment, hom inicià una intensa campanya per la revisió, especialment en 1898-99, des d'El Progreso, La Revista Blanca i Vida Nueva, auspiciada sobretot per Joan Montseny, Alejandro Lerroux i Pere Coromines a Madrid. Finalment, després de l’assassinat de Cánovas del Castillo per l’agost del 1897, Sagasta permeté la tornada dels desterrats, i pel gener del 1901 dictà l’indult dels qui encara restaven empresonats.

Col·laboració: 
PGa

Llegir més...