Situació i presentació
El terme municipal de Montmaneu, de 13,62 km2, és a l’extrem de ponent de la comarca, ja al límit amb la Segarra. Limita a l’E amb Argençola (Anoia), al S amb Montfar, enclavat del terme de Ribera d’Ondara i Talavera, a l’W amb el municipi de Ribera d’Ondara i al N amb Sant Guim de Freixenet, tots aquests termes pertanyents a la comarca de la Segarra. Centra el terme el coll de la Panadella, a 710 m d’altitud, al límit de la Depressió Central, que separa les conques del Llobregat i del Segre. Drena un petit sector de la frontera occidental la capçalera del riu d’Ondara, entre Pallerols i Montfar; les aigües del sector oriental vessen vers la capçalera de l’Anoia, entre les quals les procedents de la font de la Mussa. La superfície forestal és ocupada per boscos de pins, roures i carrasques.
El municipi comprèn el poble de Montmaneu, cap de municipi, el raval o caseria de la Panadella i l’antic priorat de Sant Jordi de Riquer.
Travessa el terme en direcció E-W l’antiga carretera N-II de Madrid a França per la Jonquera, la qual salva el port de la Panadella, i l’actual autovia A-2, finalitzada el 2004. En direcció N-S, travessa el municipi la carretera local de Santa Coloma de Queralt a Sant Guim de Freixenet, la qual uneix els dos nuclis de població del terme. Al S del raval de la Panadella hi ha un ramal que l’uneix amb el nucli de Carbasí, al terme d’Argençola.
La població i l’economia
Les primeres dades de població (montmaneuencs) es remunten al fogatjament de 1365-70 en què es consignà un total de 36 focs de jurisdicció reial. Al segle XIV el terme tenia 25 focs i només 23 durant els segles XV i XVI. El 1719 hi havia un total de 179 h que es convertiren en 233 h el 1787, els quals davallaren fins a 126 h el 1830. Una dinàmica positiva permeté que la població es recuperés i ascendís fins a obtenir la màxima fita demogràfica del segle XIX el 1877 amb 367 h, que, amb poques oscil·lacions, es mantingueren fins a les dues primeres dècades del segle XX. La població arribà al seu màxim el 1930, amb 448 h. Tot seguit inicià una davallada progressiva i el 1940 havia perdut un centenar de persones. Les fluctuacions entorn dels 300 h des de la dècada del 1960 s’han anat succeint, el 1960 es mantenien els 300 h, el 1975 la població fou de 280 h i el cens del 1981 augmentà a 309 h per tornar a davallar el 1986 a 282 h, el 1991 a 236 h i el 2001 a 178 h. El 2005 constaven 203 h. Aquestes fluctuacions poden ser degudes a la crisi de les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals que dins d’aquesta àrea comarcal representen la principal base econòmica. En l’estructura d’edats s’aprecia un notable envelliment de la població.
La producció de grans fou calculada en 1.640 quarteres a la darreria del segle XVIII. El conreu de la vinya desaparegué pocs anys després d’intentar-ne el repoblament a fi de superar els estralls de la fil·loxera, tot i que la terra destinada als ceps sempre havia estat molt reduïda.
Les terres de conreu ocupen una bona part de la superfície municipal. Hi ha un predomini de l’agricultura de secà amb abundància de cereals. Dins del sector ramader tenen importància les granges d’aviram i de bestiar porcí.
Les activitats industrials no s’hi han desenvolupat, malgrat que el 1780 foren censats dos telers de cànem i que el topònim del carrer del Cotó dóna testimoni de l’existència pretèrita dels paraires.
El terme de Montmaneu és dins l’àrea d’atracció del mercat de Sant Guim de Freixenet, població on acudeixen a escola gran part dels infants. La situació de la Panadella en un lloc de pas en el tradicional camí ral de Barcelona vers Lleida afavorí el desenvolupament d’una àrea de serveis, amb alguns establiments hotelers.
El poble de Montmaneu
El poble de Montmaneu (709 m d’altitud), que tenia 146 h el 2005, és situat damunt la carena dels vessants que dominen la conca de l’Anoia. Té una estructura allargassada, originada entorn de l’antic camí ral que es creuava amb el que anava a Guissona. A la plaça del poble hi ha Cal Parada, datat del 1700, que correspon a un dels antics hostals. El creixement de Montmaneu fou molt petit. Entre els segles XIV i XVII tenia solament dues dotzenes de cases. A les acaballes del segle XVIII n’hi havia 36. L’expansió urbana, iniciada a mitjan segle XIX, es mantingué fins a la meitat del segle XX.
L’església parroquial de Santa Maria de Montmaneu, de construcció gòtica, presideix el nucli urbà. A l’extrem de la població s’alça el santuari de la Mare de Déu de la Creu, centre d’arrelada devoció popular, a prop del qual hi havia hagut un antic hospital de vianants.
Al setembre s’hi celebra la festa major. És tradicional el costum de la caldera de Montmaneu que avui es conserva el diumenge de Carnestoltes i que consisteix en una escudella de pagès que es prepara a la plaça Major. A partir del 2000, el mateix dia de la Caldera se celebra la festa dels Bandolers.
Altres indrets del terme
El raval de la Panadella, dit en els documents antics ja esmentats de la Paladella, és estratègicament situat a la cruïlla de la N-II, antic camí ral, i del camí de Santa Coloma de Queralt a Sant Guim de Freixenet. Tenia 57 h el 2005. Al segle XVII, quan tenia set cases, hi hagué una capella per al seu servei religiós. Durant les guerres carlines hi hagué combats a prop i hom hi bastí fortificacions. El 1837 el general Tristany hi ordenà l’afusellament de 276 soldats isabelins. Tradicionalment hi han reeixit les activitats de l’hostaleria. Al segle XIX ja tenien un bon nom els hostals de Can Bartomeu, Can Marinet i Can Baiona (aquest encara funciona, juntament amb l’Hostal Vell). S’hi instal·là una àrea de serveis per als viatgers (amb gasolineres, garatge per a camions, etc.).
Per atendre els habitants de la Panadella i els vianants, des del 1966 hom celebrava missa en una capella domèstica improvisada. L’any 1975 es bastí el santuari de la Mare de Déu del Bon Viatge, un edifici de petites dimensions consagrat pel bisbe de Vic el 1976.
A prop del poble segarrenc de Montfar, al SW del terme, hi ha les restes de l’antic castell de Riquer, del qual es conserva una torre rodona, esmentat ja l’any 1176, i de l’església de l’antic priorat de Sant Jordi de Riquer, pertanyent a l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama, el qual desaparegué quan l’orde es fusionà al segle XV amb el de Montesa.
La història
El castell i la parròquia de Montmaneu (Monte Maneu i Monte Menet) apareixen en els documents des del segle XI. El 1242 Guillem de Pujalt va llegar el lloc de la Panadella al monestir de Santes Creus. A partir del 1325, Montmaneu (amb la Panadella) pertangué a la jurisdicció reial. El 1340 el rei Pere III va fer una enèrgica reclamació als llocs de Montmaneu i de la Panadella per cobrar els 500 sous de la quèstia reial que tenien determinada. En morir a Igualada el rei Ferran I, el 1416, el seu fill Alfons va demanar a Montmaneu la col·laboració de 20 animals de bast per a formar part de la comitiva que havia d’anar a Poblet per a la celebració dels funerals. Durant la guerra contra Joan II, el castell de Montmaneu restà sense defensors i hagué de rendir-se el 1462. La destrucció soferta durant la lluita el deixà pràcticament derruït. Un escamot de forces de la generalitat, capitanejades per l’igualadí Joan de Serrallonga, es presentà a Montmaneu per proveir-se de blat.
A la segona meitat del segle XVII, la castlania de Montmaneu fou exercida per Felip Ramon de Calders i Ferran, un personatge molt controvertit en els seus càrrecs oficials i que, alhora, era el senyor de les baronies de Segur i de Pierola. Montmaneu va pertànyer a la vegueria de Cervera fins el 1716 i després al corregiment cerverí fins el 1833.