i Montmeló | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Montmeló

Municipi
Vallès Oriental

Sumari de l’article

Circuit de Montmeló, al Vallès Oriental, construït el 1991
© X. Pintanel
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Congost, a la seva confluència amb el Mogent; aquests dos cursos d’aigua formen, en unir-se, el Besòs, riu que constitueix el límit meridional del terme.
Població: 
8.955 h
[2009]
Extensió: 
4 km2

Situació i presentació

Limita amb els municipis de Montornès del Vallès (S i E), Granollers (NE), Parets del Vallès (NW), Mollet del Vallès (SW) i Martorelles (S).

El terme comprèn el poble i cap de muncipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua. Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles. Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers (que data del 1854). Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també l’autopista AP-7, un cop se li ha unit la C-33, per dirigir-se a la Jonquera.

El lloc de Montmeló i la seva església de Santa Maria són citats el 945 en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Pere de les Puelles, en la qual el bisbe Guilarà de Barcelona diu que vol que ben aviat l’església de Santa Maria de Montis Molonis tingui el seu prevere amb els delmes i les primícies corresponents. Aquest monestir, ja abans del 945, tenia importants béns a Montmeló i per això l’abadessa pretenia el domini de la parròquia, dret que li fou discutit pel bisbe de Barcelona, però que li fou reconegut finalment el 1676. El 1413 la parròquia tenia 28 famílies. Fou poble de reialenc.

La població i l'economia

D’una població (montmelonins) de 1 020 h el 1950 i 1 366 h el 1960, es passà a assolir la xifra de 4 384 h el 1970 i 7 058 el 1979. Aquest augment fou produït per la industrialització i assolit gràcies a la gran afluència de treballadors immigrats. El 1981 el cens ja registrà, però, un lleu descens, i passà a 6 871 h, per tornar-se a recuperar posteriorment: 7 454 habitants el 1991 i 8 613 el 2001. L’any 2005 hi havia 8 804 h.

El poble, que havia estat eminentment agrícola i ramader, sofrí, amb la industrialització intensiva que es desenvolupà a partir de la dècada de 1960, una transformació econòmica i geogràfica radical. Tradicionalment s’hi conreava blat, blat de moro, cànem, oliveres, vinya i llegums, i la cria de bestiar boví per aprofitar-ne la llet era molt important.

Montmeló
© Fototeca.cat
Modernament, però, tan sols perviuen unes poques hectàrees de cereals per a gra (ordi i civada) i farratges. El sector lleter, després de força anys sense producció, sembla haver-se reviscolat i té una considerable cabanya bovina.Montmeló constitueix, junt amb els municipis propers, una de les zones més industrialitzades del Vallès Oriental. Hi ha fàbriques de productes alimentaris, de cuir, químiques, gràfiques i farmacèutiques, entre d’altres, emplaçades en els polígons industrials de Inmibar, el Sot del Molí i Riera Marsà, aquest últim situat a l’interfluvi del Congost i la riera de Mogent i pertanyent majoritàriament al municipi veí de Montornès del Vallès. El 1998 fou inaugurada al terme una planta de tractament de residus especials on es manipulen cada any aproximadament 3.500 tones de residus considerats tòxics o perillosos. El 2003 s’inaugurà la primera planta elaboradora de combustible biodièsel.

Montmeló celebra mercat el divendres i entre els seus serveis bàsics disposa d’un centre d’assistència primària (CAP), un institut d’educació secundària on es poden cursar estudis de batxillerat, una escola municipal de música i l’escola de pilotatge ELF-Renault del Circuit de Catalunya.

Montmeló acull la major part de les instal·lacions del Circuit de Catalunya (part del traçat pertany al terme de Granollers). Inaugurat l’any 1991, presenta diferents traçats, i fou construït gràcies a l’impuls de la Generalitat de Catalunya i el RACC. Entre les principals activitats que s’hi duen a terme destaca el Gran Premi d’Espanya de F-1 i el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme. Com a conseqüència de la construcció del Circuit de Catalunya, el comerç i els serveis al municipi han experimentat un augment considerable.

El poble de Montmeló

El poble de Montmeló (8 921 h agl [2006]; 72 m d’altitud) és a la dreta del Congost (a l’altra riba del qual aquest s’aiguabarreja amb la riera de Mogent), aigua amunt de l’interfluvi de la riera de Tenes amb el Besòs.

L’església parroquial de Santa Maria de Montmeló és d’estil neoclàssic i té una nau flanquejada de capelles laterals, de mesures desiguals, a ambdues bandes. Unes pilastres amb capitells compostos sostenen les voltes de canó i hi ha una part coberta amb volta de llunetes. Als peus d’aquest edifici, transversalment respecte del neoclàssic, es conserva la primitiva església, romànica, ben orientada a llevant per un absis semicircular obrat amb aparell característic del segle XI, sobre el qual se sobreposen unes pintures murals romàniques, parcialment conservades. La paret que s’alça sobre el doble arc triomfal de mig punt, com també la façana de migdia, denoten algunes reformes medievals (segles XIII i XIV). Les pintures romàniques, de factura arcaica i en un deficient estat de conservació, són del segle XII; representen el pantocràtor (gairebé desaparegut) amb els símbols del tetramorf als angles; al registre inferior hi ha els mags i l’escena de l’Anunciació. Un altre edifici interessant del poble és el Casino, que data del 1923. Al N del nucli antic, ben a la vora però, hi ha l’eixample nou, al llarg de la carretera de Granollers. Els darrers anys s’hi han construït noves zones d’habitatges, al SW del nucli central, entre aquest i el barri del Sant Crist de la Grua, i al costat de la carretera entre el centre i el polígon Inmibar.

Mig quilòmetre més avall del nucli de Montmeló hi ha el barri del Sant Crist de la Grua, on hi havia l’hostal de la Grua, a la vora del camí ral de Girona. Segons la tradició, el 1409 s’hi allotjà sant Vicent Ferrer. La capella del Sant Crist de la Grua és documentada el 1671 i fou reformada al segle XIX. Era situada de cara al camí de Mollet i d’esquena al poble de Montmeló, vora el pou en el qual es diu que es trobà un santcrist. El 1959 la capelleta fou traslladada a l’indret actual i el pou fou derruït.

Una de les tradicions culturals més arrelades del terme és la dedicació al teatre. El 1910 ja existia un grup teatral anomenat El Carro del Vi. Disposa d’un museu municipal. Quant a les festes, es destaca el mercat de Santa Llúcia, per Nadal, amb venda de productes nadalencs, i pel gener la festa de Sant Antoni. Per Carnaval hom balla el tradicional ball de gitanes. La festa major se celebra el darrer diumenge de juny i el 15 d’agost, el dia de la patrona.

Col·laboració: 
CMC

Llegir més...