Situació i presentació
Està situat al sector meridional del pla de Lleida i limita amb els municipis de Lleida al N, Albatàrrec a l’E, Alfés al SE, Sunyer al SW i Sudanell a l’W. S'estén al marge esquerre del Segre i s’allargassa vers el S fins a la riba dreta del riu de Set, que forma en part el límit sud-occidental. Travessen el sector planer proper al Segre el canal d’Urgell (que desguassa en aquest riu dins el terme), l’antiquíssima séquia de Torres i el canal de Seròs. És ací, a la zona al·luvial fèrtil propera al riu, on es localitza el regadiu. La part meridional del terme, accidentada pels Tossalets (218 m), forma ja part del paisatge pròxim al de les plataformes garriguenques. Són partides de regadiu les del Rentador, la Vila, els Sots, els Quadros i les Sortetes; i de secà les de la Coma, Vallpinyol, els Plans, les Bogues, Rinet, Tabac i les Solanes.
El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montoliu de Lleida, la urbanització de l’Avellà i l’antic terme i despoblat de Tabac. La carretera N-230, procedent de Llardecans i Sudanell, passa pel N del poble. Travessa el sector meridional l’autopista AP-2, poc abans de la sortida que porta a Lleida, ja al terme d’Albatàrrec.
La població i l’economia
La població ha estat tradicionalment escassa. Al segle XVIII passà de 19 h el 1718 a 180 h el 1787; anà augmentant al llarg del segle XIX (329 h el 1860, 439 h el 1900), fins el 1930, que arribà als 526 h, però des d’aleshores tendeix a minvar: 460 h el 1960, 445 h el 1970, 427 h el 1975 i 423 h el 1981. El 1991 hi havia 463 h, fet que semblava indicar l’inici d’una tendència positiva que es reafirmà els anys posteriors: 469 h el 2001 i 491 h el 2005.
La terra conreada representa més de la meitat de la superfície total del municipi i el regadiu ocupa una tercera part dels conreus. Reguen el terme la séquia de Torres i els canals d’Urgell i de Seròs. Els cultius més importants del terme són els cereals (ordi), seguits dels arbres fruiters (pereres), i l’olivera.
La ramaderia té molt poca importància. Es basa principalment en la cria de bestiar porcí. La Societat Cooperativa del Camp de Montoliu es dedica a l’emmagatzematge frigorífic i la comercialització de la fruita. Tot i que el sector industrial no té molta importància, hi ha alguna empresa en el terme.
El poble de Montoliu de Lleida
El poble de Montoliu de Lleida es troba a 166 m d’altitud, a la zona de contacte entre el regadiu i el secà, a migdia del canal d’Urgell i a ponent del de Seròs. La seva església parroquial, dedicada a la Nativitat de Nostra Senyora, fou bastida de nou a mitjan segle XVIII aprofitant les pedres del ja enderrocat castell de Montoliu, dins una estètica barroca, amb campanar de torre rodona sobre basament quadrat. L’interior del temple té pilars amb capitells jònics. Era molt venerada la imatge titular, de pedra, del segle XIV, restaurada després de la Guerra Civil de 1936-39. La plaça Major, encara que molt modernitzada, conserva alguns edificis d’origen medieval, reformats.
El 8 de setembre se celebra la festa major. El darrer dia és tradicional que, en els locals de la Cooperativa del Camp, les diferents colles del poble presentin llurs cassoles i es faci un concurs i un menjar col·lectiu en el qual participa tot el poble. La festa s’allarga si s’escau en cap de setmana. El 15 de maig se celebra la festivitat de Sant Isidre, considerada més important que la festa major del mes de setembre.
Altres indrets del terme
A menys d’1 km del cap municipal, al peu de la carretera d’Albatàrrec a Montoliu, hi ha la urbanització de l’Avellà. Al sector de secà d’aquest terme hi ha l’antic despoblat de Tabac, el nom del qual, existent en altres indrets de la regió de Lleida (Alguaire i Camarasa), sembla preromà i hom opina que podria equivaler a “barranc”.
En aquest municipi s’han documentat diversos jaciments arqueològics. A la partida del Mas de Tossalets es documenten restes pertanyents al bronze final (a l’igual que el jaciment del Pla del Pito), encara que també apareix ceràmica d’època romana. Tanmateix, no s’ha conservat cap estructura d’habitació. En l’esmentada partida s’han localitzat també restes del període ibèric i romà, però les troballes es limiten a restes superficials, tret d’un cas (l’anomenat los Tossalets II) que ha documentat les restes de murs d’una vil·la romana.
La història
Sembla que fou el cavaller segarrenc Pere de Montoliu qui repoblà el lloc, el qual participà, al servei de Ramon Berenguer IV, en la conquesta de Lleida i fou beneficiari de predis urbans (1154-62) i de béns i honors al terme d’Alcarràs; cedí, el 1179, al bisbe i als canonges de la seu de Lleida els delmes de la seva senyoria (el 1178, un any abans, trobem entre el Segre, Albatàrrec i Artesa la torre de Pere de Montoliu). El 1213 Pere I el Catòlic cedia a la capella de Sant Pere de la Suda de Lleida la possessió del castell de Montoliu adscrit a la que des del 1168 s’anomenava capella del Comte (el capellà era Pere de Todenyà). El mateix Pere de Montoliu i els seus descendents havien restituït el 1181 a Gombau de Camporrells els delmes del castell de Montagut, per por de l’excomunió eclesiàstica, i els anys següents acreixeren els seus beneficis derivats dels regs de Fontanet; encara el 1222, Guilleuma, filla d’un Pere de Montoliu i esposa de Sanç Bordoner, cedia a la cambra de la seu un solar situat a la mateixa Suda de Lleida.
Aquesta torre de Montoliu, dins el terme del castell de Montoliu que Pere I havia transferit a l’Església de Lleida, sembla la mateixa torre d’En Bertran que el 1365 era de Bertran Navarra, ciutadà de Lleida, i que tenia 8 focs, i àdhuc el lloc de Montoliu, dins la vegueria de Lleida, amb 24 focs, era del mateix Bertran Navarra. Malgrat que la senyoria hagués passat de mans de la clerecia a un laic, la jurisdicció alta corresponia al rei, i així Joan I empenyorà el 1393 uns drets sobre Montoliu a Berenguer de Cortielles. Més endavant, el 1462, a l’inici de la guerra contra Joan II, el mestre de Calatrava (fill bastard de Joan II) s’apoderà de Montoliu i el retingué fins el 1481 el comte de Cardona.
El 1518 consta de nou en mans dels Navarra (Pere Joan i Jaume de Navarra), i en el primer terç del segle XVII pertanyia a Joan de Gomar, del llinatge que al segle XVIII heretà la baronia de la Granadella. A la fi de l’Antic Règim la senyoria del lloc tornava a ser possessió dels canonges de Lleida.
Al llarg dels segles XVI i XVII els traginers i marxants de Montoliu de Lleida tractaven amb jueus conversos, amb gascons i amb gitanos sobre el canvi de moneda, venda de bestiar a les fires, oli, vi i tota mena de mercaderies al Segrià, a les Garrigues i a l’Urgell. Des del 1794 els veïns de Montoliu formaren part de la Junta de Sequiatge dels regs de Fontanet i de la séquia de Torres. Posteriorment, encara que no s’havia de beneficiar del canal de Seròs (1914), sí que ho feu del darrer tram del canal d’Urgell.