Arnau de Mont-rodon

(Taradell, Osona, aprox. 1285 — Girona, Gironès, 1348)

Bisbe de Girona (1335-48), jurista i bibliòfil.

Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon. El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibil·la, a la canònica de Girona. Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries. Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte (instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi). Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic; el 1345 Pere III li demanà totes les cròniques antigues que ell tenia per a treure'n còpia, i feu un important llegat de llibres jurídics al seu casal de Mont-rodon (1344). És enterrat en un magnífic sepulcre de marbre a la capella dels sants màrtirs gironins erigida per ell.