Símbol de les llibertats occitanes, fou un dels darrers bastions de la resistència albigesa contra l’Església romana i els exèrcits invasors de França. Fortalesa inexpugnable, propietat d'Esclarmunda de Foix; pel fet d’haver-se constituït refugi dels albigesos que participaren en la matança dels inquisidors eclesiàstics a Avinyonet, el 1243, fou assetjada el mateix any. Els seus habitants suportaren un setge despietat que durà més de nou mesos. Finalment, després de retre's, es lliuraren al martiri: la mateixa nit en què fou abandonat el castell (16 de març de 1244), una pira gegantina consumí els cossos d’uns dos-cents “màrtirs del pur amor crestian” i de la defensa de la llibertat de la pàtria. Hom creu que només aconseguiren d’evadir-se del carnatge tres o quatre homes que tenien per missió la salvaguarda del tresor dels càtars, un tresor que encara avui és un enigma. A partir de Montsegur, Occitània seguí el destí fatal d’incorporació a la corona de França.