Ingressà a l’orde dominicà a València; fou professor de teologia als convents de Balaguer (1368), Lleida i València. Perfeccionà els estudis a Oxford i a París vers el 1375. Després d’haver exercit el lectorat a la seu valenciana (1381-84), tornà a París per explicar les Sentències de Pere Llombard i obtingué el magisteri el 1387. Per les seves opinions sobre la Immaculada Concepció els teòlegs parisencs iniciaren un procés contra ell; Joan I de Catalunya-Aragó el protegí, malgrat les reclamacions del papa, i el 1396 la qüestió encara era en suspens. Durant l’interregne representà el duc de Gandia al parlament de Casp. Durant el Cisma fou partidari de Climent VII. Els seus escrits s’han perdut o dispersat. Vers 1392-96 traduí al català per al després rei Martí I els comentaris de sant Bernat al Càntic dels Càntics, dels quals només s’ha conservat el pròleg, breu però notable, dirigit a l’aleshores duc de Montblanc.