Fill d’un funcionari de la Generalitat republicana, s'educà a França, on vivia exiliada la seva família i on el seu pare fou internat en un camp de concentració, on morí. Retornat a Barcelona amb la seva mare el 1941, començà a treballar, des dels onze anys, en diferents oficis. L’any 1951 entrà a l’Editorial Bruguera, on excel·lí com a guionista de còmics, especialment amb El Capitán Trueno, el seu gran èxit, realitzat en col·laboració amb el dibuixant Miquel Ambrós, traduït a diverses llengües i que li donà un nom arreu del món. Creà també altres sèries seguint el mateix model, com El Jabato i El Corsario de Hierro. A la meitat dels anys cinquanta ingressà al PSUC i el 1957 fou empresonat per les seves activitats polítiques.
S'inicià com a narrador, primer en castellà i després en català, durant el seu segon exili francès (1963-1968). De caràcter realista i amb clara inclinació per la temàtica social, es donà a conèixer amb el recull El cafè dels homes tristos (1966) —premi Víctor Català, 1965—, al qual seguiren Perduts al pàrking (1974), Mozzarella i Gorgonzola i altres contes (1981), Barcelona 2080 i altres contes improbables, (1989) i La presa de poder de Stella Wunderberry (1992). La seva novel·lística inclou La pluja morta (1966), la trilogia formada per Els plàtans de Barcelona (1972), París flash-back (1978) i El tramvia blau (1985), que ressegueix la trajectòria d'un mateix personatge, Lluís Martí, alter ego de l’autor, Whisky amb napalm (1976), La dona dels ulls de pluja (1993, premi Joan Crexells), Entre silencis d'estels i tombes (1995), Els amants del ciberespai (1996) i Carícies d'un desconegut (1998, premi Fiter i Rossell). Cal esmentar també el dietari Diari de bord (sense navegar i a punt de naufragi) (2000) que explica el procés de recuperació després d’un greu accident vascular. En conjunt la seva obra mostra una narrativa d’opció realista i testimonial, plena de vigor i de coherència, centrada, bàsicament, en la lluita antifranquista, a la vegada que mostra la seva visió crítica de la societat catalana contemporània. Destacà també en el gènere de narrativa juvenil: El parc del terror (1996, premi Columna Jove) i El meu cor es diu Àfrica (1996). Seguint l’exemple d’“El capitán Trueno” també creà un heroi literari català per a públic jove, Cor d’Acer, l’almogàver, personatge de diverses novel·les juvenils: La dama de la gàbia de ferro (1997), L’ogre dels Càrpats (1998) i El castell de lava negra (2000). S'involucrà en la iniciativa de recuperació de la revista TBO, de la qual fou director del 1988 al 1992. Traduí còmics al català i publicà el reportatge França, revolució 68 (1968) i el recull d’entrevistes Converses a París (1970). Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres, del govern francès (1991) el 1997 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el 2001 guanyà el premi Memorial Jaume Fuster de literatura de gènere.