És un llarg poema de més de 9 000 versos que ha arribat en quatre versions (grega, italiana, francesa i aragonesa), que deriven, probablement, d’una única obra primitiva, perduda, de la qual hom discuteix si fou escrita en italià o en grec. La versió grega —de mitjan s XIV i que difereix molt de les altres— ofereix una llengua popular i plena d’expressions manllevades a les parles romàniques. Classificada com a poema “romàntic”, la crònica tendeix a ésser valorada actualment pel seu interès històric.