Situació i presentació
El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km2, està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell (Alt Camp) i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells (els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp), al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp (aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols). El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la Glorieta, i a 9 km de Tarragona.
El terme comprèn la vila del Morell, cap de municipi, i els Majols (dos enclavaments de 13 i 28 ha situats en gran part dins el terme de Vilallonga del Camp). Des del 1842 té incorporats els antics termes dels Hospitals, Tomanil i Aimeric, juntament amb el lloc de la Granja dels Frares. Disposa d’estació ferroviària de la línia Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus i de carreteres locals que permeten d’arribar sense dificultat a Tarragona, Valls, Reus i els pobles veïns de la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp. La carretera N-240 provinent de Tarragona passa a ponent del terme, dins ja del de Perafort.
La població i l’economia
En el fogatjament de 1365-70 constaven 5 focs, 8 en el del 1392 i 10 en el del 1413. L’any 1553 registrava 15 focs i la Granja dels Frares uns altres 7. La guerra dels Segadors va fer perdre habitants al Morell, però abans d’acabar el segle els havia recuperat. El cadastre del 1718 donà al Morell, la Granja, els Hospitals i Tomanil 184 h i el del 1787, 568 h. L’any 1719 el Morell tenia 40 veïns, la Granja dels Frares 10 i Tomanil i els Hospitals 2. El 1763 els agregats mantenien el mateix veïnat, però el Morell l’havia augmentat en 23 i assolia els 63 veïns. La població continuà evolucionant favorablement per al Morell; així, els 63 veïns del 1763 es convertiren en 86 el 1773. El Morell aplegava 122 veïns l’any 1819 i la Granja dels Frares 8. El veïnat del Morell es mantenia estable el 1830, però la Granja havia perdut 2 veïns. Des del 1857 fins al 1887 la població experimentà un creixement continuat, però el 1897 els 1.358 h de l’any 1887 s’havien reduït a 1.288. Des del 1900 fins al 1930 el veïnat del Morell no deixà d’augmentar. Les dècades de 1930 i 1940 significaren una nova disminució de la població, la qual, però, no va deixar de créixer d’aleshores ençà. L’any 1981 el municipi tenia 2.214 h, 2.272 h el 1991 i 2.327 h el 2001. L’any 2005 s’arribà a 2.606 h.
El Morell havia estat tradicionalment un poble de pagesos. Hom conreava vinya, cereals, garrofers i oliveres a les terres de secà, i avellaners, arbres fruiters i hortalisses a les de regadiu. El 1991 l’avellaner continuava essent el principal conreu, tot i que calia esmentar també la vinya, l’ametller i l’olivera.
La transformació i el retrocés patit per l’agricultura són conseqüència de la intensa activitat industrial que experimentà el terme a partir de la dècada de 1970, principalment a causa de la instal·lació de la refineria de petrolis (compartida amb Constantí i la Pobla de Mafumet), fet que representà la pèrdua de les millors explotacions de regadiu. Part del complex industrial de Repsol Química és situat dins el terme del Morell. Al NE del nucli urbà, tocant al terme del Rourell i vora el riu Francolí, hi ha el polígon industrial del Morell.
En l’aspecte comercial hom destaca la celebració del mercat els dissabtes. Pel que fa als serveis bàsics, el terme disposa d’un centre on s’imparteixen estudis de batxillerat i les necessitats sanitàries són cobertes per un centre d’atenció primària (CAP).
La vila del Morell
La construcció més important de la vila del Morell (104 m d’altitud i 2.704 h el 2006) és el casal conegut com el Castell. Plàcid de Montoliu el feu construir al segle XVIII, un cop superat el plet amb els Montserrat. L’edifici és un casal gran i massís de planta quadrada, ben conservat, que té un jardí de dimensions considerables. El Casal és la seu de les dependències de l’ajuntament des del 1994. L’església parroquial de Sant Martí fou construïda arran del desenvolupament demogràfic esdevingut a mitjan segle XVIII, que comportà també el desenvolupament urbanístic de la vila.
Vista del casal del Morell, seu de l’ajuntament
© Jaume Ferrández
La festa major d’estiu se celebra per Sant Abdó i Sant Senén (el diumenge més proper al 30 de juliol), i la festa major d’hivern, s’escau per Sant Martí (11 de novembre).
La història
El territori del Morell pertany a una zona molt romanitzada i rica en vil·les, les quals han proporcionat molts elements epigràfics. Dins el terme ha estat trobat un mil·liari, ara conservat al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, pertanyent a l’antiga via romana que de Tarragona conduïa a Lleida. Aquest mil·liari posa de manifest que l’any 254 dC es feren obres de restauració i consolidació de la via romana a l’alçada del Morell i sota el patrocini d’un tal Publi Porti.
La senyoria del Morell fou creada l’any 1173 per donació de l’arquebisbe Guillem de Torroja al cavaller Berenguer Desprats. Els límits de l’alou coincideixen força amb el terme primitiu del Morell anterior a les agregacions del segle XIX.
El llinatge del primer senyor del Morell s’extingí amb Aldonça Desprats al començament del segle XVI. La senyoria passà per herència als Terrer. El 15 de març de 1630, els curadors dels béns de Teresa de Terrer i Tuixén, senyora del Morell, vengueren la senyoria a carta de gràcia a Joaquim de Terrer, senyor de Canyelles. El 19 de setembre, al cap de sis mesos d’haver-se efectuat la venda, es feia una segona operació de canvi de propietat a favor de Jeroni de Copons. L’any 1652 Magdalena de Copons, vídua de Francesc de Copons, fill de Jeroni, vengué la senyoria del Morell a Francesc de Montserrat i Vives.
El dret de redimir la senyoria passà de Teresa de Terrer a la seva cosina Lluïsa Castells i de Terrer, la qual s’havia maridat amb Agustí de Montoliu i Saiol. L’any 1686, Lluïsa Castells i el seu fill Plàcid de Montoliu manifestaren a Francesc de Montserrat el seu desig de recuperar el Morell. Francesc de Montserrat no s’hi avingué i s’originà un plet molt llarg que acabà amb una concòrdia signada entre els descendents d’ambdues parts el 20 d’agost de 1769, que restà sancionada definitivament el 20 de gener de 1774.