Conreà temes religiosos i d’història, que li valgueren una gran anomenada: L’embalsamament de Crist (1872), Torquato Tasso i Eleonora d’Este (ambdós a la Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma). Però és en obres menys grandiloqüents on el seu estil es fa més solt i antiacadèmic i esdevé un antecedent de les tendències renovadores de la pintura italiana d’entre segles: Nena (col·l Vetri, Nàpols). En la seva darrera etapa fou influït pel fortunyisme.