La capital és Cuernavaca. Limita al N amb el districte federal i l’estat de Mèxic, al S amb els estats de Guerrero i Puebla, a l’E amb el de Puebla i a l’W amb els de Mèxic i Guerrero. Al N, la serra d’Ajusco (3 952 m), de la Cordillera Neovolcánica, s’uneix a la depressió del Balsas mitjançant dipòsits de roques intrusives. El clima, al N, és fred a les muntanyes i temperat a les valls, i al S és càlid i humit. La població s’ha duplicat a mitjan s XX, per raó de la immigració. L’activitat se centra bàsicament en el sector primari (el 60,47% de la població activa): conreus de canya de sucre i d’arròs, llegums, cereals, cafè, hortalisses i arbres fruiters. Hi ha ramaderia, i també indústria, però poc important (tèxtil, química, extractiva i alimentària), i produeix ciment. La colonització castellana hi introduí l’any 1530 el conreu de la canya de sucre, que amb el temps s’estengué i es convertí en monocultura, amb grans propietats a mans de molt pocs. Fins l’any 1869, que es constituí estat independent, formà part de l’estat de Mèxic. El 1910 fou l’escenari de la insurrecció camperola comandada per Zapata, que, seguint el pla de San Luis de Potosí, elaborat per Madero, repartí la terra entre els camperols que la treballaven. Mort Zapata, l’estat afavorí la política del partit agrarista. El 1920 fou promulgada la reforma agrària, però les pressions al camp mexicà han estat sempre tan fortes, que les lluites encara no han cessat.