Fou un dels precursors més directes de la pintura realista del segle XVII a Llombardia. Treballà a Bèrgam, on pintà temes religiosos (Coronació de la Mare de Déu, església de la Trinità, Bèrgam) i, preferentment, retrats (Sala Moroni, Galleria dell’Accademia Carrara, Bèrgam; El sastre, National Gallery, Londres), els quals admirà el mateix Ticià per la noblesa de la composició i la fidelitat al model.