Coronel des del 1929, en produir-se l’alçament militar del general Franco, del qual no tenia notícia, era cap de l’escola de gimnàstica de Toledo. S'hi adherí i es tancà a l’alcàsser d’aquella ciutat —seu de l’Academia de Infantería— amb una guarnició integrada per guàrdies civils, i hi resistí (22 de juliol - 28 de setembre de 1936) fins que el general Varela obligà les forces republicanes a aixecar el setge. Manà la divisió reforçada de Sòria. El 1938 fou nomenat president del Consejo Nacional de Deportes (des del 1941 Delegación Nacional de Deportes), a través del qual imposà la castellanització de totes les entitats esportives i l’adaptació de la simbologia als postulats del franquisme. També fou, des del 1941, president del Comitè Olímpic Espanyol, malgrat la incompatibilitat entre càrrecs esportius i polítics establerta en els estatuts del Comitè Olímpic Internacional. Capità general de Catalunya (1943-45), Franco li atorgà (1948) el títol de comte de l’Alcázar.