Havent estudiat filosofia, renuncià el doctorat per dedicar-se a l’acció. Catòlic fervent, cercà les bases d’una revolució alhora econòmica i moral: el personalisme. Aquest, més que un sistema, és un moviment que no rebutja cap aportació útil per a separar el cristianisme del “desordre establert”. El 1932 fundà la revista Esprit, i fugí de situar el moviment com una “tercera força” centrista o demòcrata-liberal. Després de la Segona Guerra Mundial continuà la tasca i la revista. Publicà, entre altres obres, Révolution personnaliste et communautaire (1934), Qu'est-ce que le personnalisme? (1947) i Feu la chrétienté (1950). El seu pensament influí en els texts del concili II del Vaticà.