D’idees avançades, evolucionà cap a posicions més moderades. Ministre de foment amb els governs de Lersundi (1853), de Narváez (1856-57) i d’Arrazola (1864), el 1857 decretà la llei d’instrucció pública, vigent fins a la Segona República, coneguda com a llei Moyano , que establia l’obligatorietat de l’ensenyament primari. Féu costat al partit alfonsí, però, després de la Restauració, es distancià de Cánovas.