Absolutista, fou, segons sembla, l’autor del Manifiesto de los Persas , que encapçalà amb la seva signatura. Anà a València a dur-lo a Ferran VII, que el premià amb el marquesat de Mataflorida. El 1819 fou ministre de gràcia i justícia. Destituït pels liberals (1820), s’exilià a França, on reuní recursos i, juntament amb Jaume Creus i Martí i el baró d’Eroles, s’apoderà de la Seu d’Urgell (1822) i hi creà la regència d’Urgell . Es posà en contacte amb els membres de la Santa Aliança, reunits al congrés de Verona, i demanà llur intervenció per a restablir l’absolutisme. En caure la Seu d’Urgell en mans dels liberals (1823) s’exilià a França. Es negà a renunciar als seus suposats drets de govern i, descontent pel caire moderat de la repressió de Ferran VII, es negà a tornar i restà a l’exili.