Després de la Segona Guerra Mundial manifestà la seva simpatia pels partits nacionalistes Istiqlal i demòcrata i demanà la independència (discurs de Tànger, 1947). El govern francès replicà substituint-lo per Muḥammad ibn ‘Arafa (1953). Exiliat a Còrsega (1954) i a Madagascar, el poble forçà el seu retorn (1955). Reeixí a independitzar-se de França (març del 1956) i d’Espanya (abril del 1956) i es proclamà rei (1957). Exercí un govern moderat, de política amical envers França, i nomenà successor (1960) el seu fill Hassan II.