De família muladí, el seu pare havia defensat Fraga (1134) dels atacs d’Alfons I de Catalunya-Aragó. Mitjançant una hàbil política d’aliances amb els castellans i catalanoaragonesos (de qui era tributari), aconseguí de dominar la Šarqiyya i gairebé tot Andalusia. La seva filla Zaida es casà amb el califa almohade Abū Ya'qūb Yūsuf, i una altra filla ho féu amb el fill d’aquest, el també califa Abu Yūsuf Ya'qūb al-Manṣūr. Signà profitosos tractats comercials amb Gènova i amb Pisa (1149) i administrà Almeria en nom d’Alfons VII de Castella.
El govern d’ibn Mardāniš, conegut pel rei Llop en les cròniques cristianes, retardà el domini almohade de València; però, traït pel seu sogre Ibrāhīm ibn Hamušk (1169), recomanà al seu fill i successor Abū-l-Qamar Hilāl que acceptés la nova doctrina.