En decaure el poder almoràvit a la resta de l’Àndalus, assolí una independència efectiva, malgrat que no adoptà el títol d’emir. Aglutinà nombrosos refugiats proalmoràvits de la península Ibèrica i signà tractats comercials amb Gènova i amb Pisa (1148 i 1149). Fou assassinat pel seu fill Isḥāq ibn Muḥammad ibn Ġāniya (1151?).