Membre dels Banū Qasī durant l’enfrontament de la família amb Muḥammad I de Còrdova, s’alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismā'īl ibn Mus. Conquerí Saragossa vers el 882; però, en no poder afrontar les envestides tugibites, vengué la plaça a l’emir (vers el 885), del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari. Noves baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Allāh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muḥammad al-Tawīl i que cedí a Llop ibn Muḥammad ibn Llop. Pel seu compte s’emparà de Toledo (897) i intentà de recuperar Saragossa.