De molt jove es relacionà amb cercles esquerrans. Familiaritzat amb les doctrines anarquistes, col·laborà en publicacions d’aquesta ideologia i a la Primera Guerra Mundial fou empresonat pel seu pacifisme. La seva producció literària està molt lligada a la seva activitat política. Així, a la novel·la Ascona (1905) satiritza el naturisme de la seva època, i a Judas exposa un moviment revolucionari en forma de tragèdia. El drama Staatsräson (‘Raó d’estat’, 1928) és inspirat en el procés de Sacco i Vanzetti. És autor també de nombrosos pamflets i assaigs. El 1933 fou internat al camp de concentració d’Oranienburg, on fou assassinat.