Situada a l’extrem nord-oriental de la plana hongaresa, prop dels Carpats i a les vores del riu Latorica, subafluent del Tisza, fabrica màquines, eines i aparells de precisió i té indústria alimentària.
Fortalesa important dels reis d’Hongria, fou incorporada a la república txecoslovaca el 1918 i fou novament hongaresa del 1938 al 1945, en què fou ocupada pels soviètics i incorporada a la RSS d’Ucraïna. Conserva el castell dels segles XIV-XV, reconstruït al segle XVII, i un monestir del segle XIV. Fou seu episcopal de l’església rutena, suprimida el 1949 pel govern soviètic.