La seva infantesa malaltissa i afectada per la mort de la mare i la germana influí molt la seva obra. Féu diverses estades a París i a Berlín. En el Fris de la vida volgué pintar, segons ell mateix, “éssers humans que sofreixen i estimen”. Cal destacar-ne Pubertat (1890) i Gelosia, Madona, ambdós del 1893, i El Crit, que esdevindria una fita de l’expressionisme, del qual existeixen diverses versions, la més antiga també d’aquest any. En aquest període el seu estil esdevingué sintètic i utilitzà l’arabesc i la línia corba modernista per a expressar la psicologia angoixada dels seus personatges; Les tres etapes de la dona (1895) i La dansa de la vida (1899-1900) completen aquesta sèrie. El 1894 començà a treballar el gravat, i utilitzà les tècniques de la litografia, l’aiguatinta, la punta seca i la xilografia. Internat en una clínica psiquiàtrica de Copenhaguen (1908), el 1909 tornà definitivament a Noruega, i el seu estil canvià totalment, s’asserenà i els colors s’aclariren. D’aquest moment són els retrats, les pintures per a la Universitat d’Oslo (1914-15), que tenen com a centre una tela representant un sol resplendent, evidència d’una nova concepció vital, i les decoracions per al menjador d’una fàbrica (1921-22).
Edvard Munch als 75 anys
CC BY-SAO. Væring. Munchs hus
Pintor i gravador noruec.