Creador d’un tipus de teatre anomenat astracanada, d’estructura dramàtica molt simple, amb predomini dels jocs de paraules, disbarats i acudits fàcils. Molt fecund, hom en pot esmentar La venganza de don Mendo (1919), Los extremeños se tocan (1926), Faustina (1919), Calamar (1927), etc. Morí assassinat al començament de la guerra civil.