Estudià medicina a Leipzig. Posteriorment fou professor durant molts anys de la Universitat de Harvard, on fundà un laboratori de psicologia, disciplina en la qual fou un dels primers que utilitzà mètodes psicomètrics. Com a filòsof intentà una síntesi entre la psicologia científica i la doctrina de Fichte, que el portà a postular principis a priori previs als fenòmens psicològics. Entre les seves obres cal esmentar Die Willenshandlung (‘L’acció voluntària’, 1888), Der Ursprung der Sittlichkeit (‘L’origen de la moral’, 1889), Beiträge zur experimentellen Psychologie (‘Contribucions a la psicologia experimental’, 1889-92) i Psychology and Life (‘Psicologia i vida’, 1899).