Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona. A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les. Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou Cançó de carrer (1975), amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot. El seguiren Presagi (1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol), Veus de lluna i celobert (1979, amb textos de Joan Ollé), Balades i cançons (1980, amb poemes de Josep Maria de Sagarra), El pas del temps (1982, també amb textos d’Ollé) i Fugida (1988, amb textos de Vicenç Villatoro). Compongué també la música per a obres teatrals i pel·lícules com La plaça del Diamant (1982), de F. Betriu o La teranyina (1990), d’A. Verdaguer.
Des del 1990 dirigí el centre Ressons, de promoció i difusió de la cançó, dependent de la Generalitat, i des del 1996 ocupà el càrrec de delegat a Catalunya, i posteriorment director a Catalunya i les Illes Balears, de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE). Entre el 1992 i el 1996 fou director artístic de l’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya i director del Mercat de Música Viva de Vic.
Fou membre dels patronats de la Fundació Privada Sitges Festival Internacional de Catalunya, de Phonos Fundació Privada, i de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), del Consell de Política Lingüística de la Generalitat, del Consell Econòmic de Casa Àsia, del consell editorial de la Revista Musical Catalana, del consell d’administració del Club Català de Cultura i del Consell de Cultura de Barcelona.