i Ramon Muntanyola i Llorach | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Ramon Muntanyola i Llorach

Cristianisme
història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic i poeta.
l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1917 — Barcelona, 1973

El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca. Fou un dels pocs sacerdots que mantingué a la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes. Es relacionà amb els nuclis del catalanisme no creient, la qual cosa li comportà una greu sanció del seu ordinari. Publicà La Veu de la Parròquia (1948-50) i la revista popular Ressò (1950-52), suprimida governativament. Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme. Predicador i orador de masses, poeta popular, amb arrels verdaguerianes i amb rigor formal, publicà Ànima endins (1946), Infants, ocells i nadales (1948), Romiatge per la terra (1959) i Eixàrcia (1963). Confirmant la seva trajectòria, publicà la biografia Vidal i Barraquer, cardenal de la pau (1970). Fou proclamat mestre en gai saber, pòstumament, a Mèxic (1973). El 1998 es publicà pòstumament Obra poètica, un recull de tota la seva producció, promogut per l’Associació d’Amics de Mn. Ramon Muntanyola i prologat per Climent Forner.

Llegir més...