Es doctorà en medicina a la Universitat de Pavia i s’instal·là després a Nuremberg. El 1484 anà de nou a Itàlia i, deu anys després, tornà a Nuremberg amb uns amics, amb els quals viatjà per Alemanya, Suïssa, França i la península Ibèrica (1494-95). Intervingué, a Nuremberg, en la construcció del globus terraqüi de Martin Behaim. Amic de Schedel, col·laborà en el Liber Chronicarum. Escriví una relació del seu viatge, Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam, publicada en part (Itinerarium Hispaniarum, 1920) per Pfandl, i traduïda al castellà (Viaje por España y Portugal, 1924) i al català la part referent al Principat (Catalunya vista per un estranger, 1921). Té un gran interès per les descripcions detallades de ciutats, de l’ambient de l’època, de les causes dels conflictes de la població, no sempre, però, gaire exactes.