Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur
(mort després del 1316), que fou procurador de Jaume II al Regne de València, el bisbe Bernat de Mur
, Arnau de Mur i el trobador Guillem de Mur
, autor d’un sirventès al rei Jaume I. A mitjan s XIV, per l’enllaç d' Acard de Mur
, senyor de Rubió, amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià. Lluís de Mur
(mort vers el 1408), baró de Mur, l’Albi i Cervià, que acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília (1392), fou pare de cinc fills: Hug Pere de Mur i de Cervelló
, que heretà la baronia de Mur i sembla que només deixà una filla, que aportà la baronia en dot als Carròs d’Arborea; Lluís de Mur i de Cervelló
, comanador de Tortosa a l’orde de l’Hospital, que fou senescal del gran mestre Antoni de Fluvià a Rodes (1430); el bisbe Dalmau de Mur i de Cervelló
; Aldonça de Mur i de Cervelló
, muller de Bernat Galceran II de Pinós-Fenollet; i Acard de Mur i de Cervelló
, que heretà les baronies de l’Albi i Cervià i fou pare de la seva hereva, Violant Lluïsa de Mur i de Cardona
(morta el 1467), baronessa de l’Albi i de Cervià. Aquesta es casà de primer amb Ponç de Perellós i, vídua, el 1426 es tornà a casar, secretament, amb Frederic d' Aragó i de Sicília
, comte de Luna, però el matrimoni fou un fracàs i Frederic s’amistançà amb la germana de Violant Lluïsa, Valentina de Mur i de Cardona
, amb la qual fugí a Castella. En morir Frederic, Valentina es casà amb Carles de Guevara, senyor d’Escalante, i, en restar vídua, professà al convent de Santa Clara de Tordesillas.