Mur

Armes dels Mur

Llinatge noble català, originari del castell homònim, que senyorejava (del qual prengué el cognom), i que hom fa descendir, sense proves, de la casa comtal de Pallars.

Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur (mort després del 1316), que fou procurador de Jaume II al Regne de València, el bisbe Bernat de Mur , Arnau de Mur i el trobador Guillem de Mur , autor d’un sirventès al rei Jaume I. A mitjan s XIV, per l’enllaç d' Acard de Mur , senyor de Rubió, amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià. Lluís de Mur (mort vers el 1408), baró de Mur, l’Albi i Cervià, que acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília (1392), fou pare de cinc fills: Hug Pere de Mur i de Cervelló , que heretà la baronia de Mur i sembla que només deixà una filla, que aportà la baronia en dot als Carròs d’Arborea; Lluís de Mur i de Cervelló , comanador de Tortosa a l’orde de l’Hospital, que fou senescal del gran mestre Antoni de Fluvià a Rodes (1430); el bisbe Dalmau de Mur i de Cervelló ; Aldonça de Mur i de Cervelló , muller de Bernat Galceran II de Pinós-Fenollet; i Acard de Mur i de Cervelló , que heretà les baronies de l’Albi i Cervià i fou pare de la seva hereva, Violant Lluïsa de Mur i de Cardona (morta el 1467), baronessa de l’Albi i de Cervià. Aquesta es casà de primer amb Ponç de Perellós i, vídua, el 1426 es tornà a casar, secretament, amb Frederic d' Aragó i de Sicília , comte de Luna, però el matrimoni fou un fracàs i Frederic s’amistançà amb la germana de Violant Lluïsa, Valentina de Mur i de Cardona , amb la qual fugí a Castella. En morir Frederic, Valentina es casà amb Carles de Guevara, senyor d’Escalante, i, en restar vídua, professà al convent de Santa Clara de Tordesillas.