El 1915 es féu càrrec de la productora Barcinógrafo i produí L’amor fa justícia. Dirigí Margarida Xirgu a Nocturn de Chopin (1915), Ànimes torturades, La reina jove —basada en l’obra de Guimerà, que assistí a l’estrena— i El bes de la mort. El 1917 féu els films en episodis Vindicator, dins la línia del Fantomas de Feuillade. Dirigí el doblatge del primer film doblat en català, el vodevil francès Draps i ferro vell (1932). Publicà, amb Surinyach i Senties i Santiago Gras, la revista Festa (1913-15) i fou director del setmanari La Dona Catalana (1925-34). El 1939 s’exilià a Mèxic.