OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Josep Murillo i Mombrú

Història    Política
història hist i ciències polítiques polít
Polític i farmacèutic.
Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1881 — l'Havana, 1953

Fill d’Ignasi Murillo, conegut farmacèutic de Sant Cugat, cursà estudis de fàrmacia a l’Escola de Farmàcia de Barcelona, on es doctorà. Emigrà a l’Havana el 1907 i treballà com a gerent tècnic a la important drogueria i farmàcia La Americana, de la qual esdevindria més tard el seu propietari. Fou un dels mentors de la comunitat catalana, i molt aviat, participà en activitats nacionalistes catalanes i fou un dels promotors més actius al si de la comunitat catalana a Cuba. Impulsà l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, fou president de l’Orfeó Català de l’Havana i també del Centre Català de l'Havana (1918-19), etapa en la qual s’aprovaren els estatus i com a bandera, l’estelada. Féu, aquest mateix any , un viatge a Catalunya, on fou rebut pel president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch, i també per Cambó, Macià, Folguera i Duran, Soler i Pla, als quals donà a conèixer les seves activitats a Cuba. El 1946, en reconeixement de la seva tasca, fou nomenat soci d’honor del Centre Català, juntament amb Josep Conangla i Fontanilles. Estigué lligat a la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya des de 1908, i, més tard, en fou soci d’honor, el 1928. Fou també director de la revista “La Nova Catalunya”, seguidora de la línia independentista, fundada el 1908 per Claudi Mimó. Aquesta revista en un primera etapa mantingué lligams amb la Federació d’Entitats Nacionalistes Catalanes i més tard també amb el Centre Català. Durant la segona etapa de la revista (1942-60) en fou redactor. Sota la direcció de Murillo, i amb motiu de la convocatòria de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català de l’Havana (1928), la revista va difondre les idees del separatisme català a Cuba, fet que coincidí amb l’arribada de Francesc Macià a Cuba. Murillo fou un dels signants de la convocatòria des del Club Separatista Català Número 1 de l’Havana. Cercà fons per a subvencionar la estada activa de Macià, tant a Cuba com a Europa, l’acompanyà i l’encoratjà en tot moment als diversos llocs de Cuba fins a Santiago. Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia (1932) i la seva acceptació per part de Macià, les organitzacions separatistes de Cuba reaccionaren en contra del president. En plena Guerra Civil Espanyola i ja abolit l’Estatut, Macià tornà a guanyar adeptes i es tornà a reivindicar la seva figura des de l’Havana.

Llegir més...