i Murla | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Murla

Municipi
Marina Alta
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop, entre les serres prebètiques valencianes per on corre el riu de Gorgos.
Població: 
612 h
[2009]
Extensió: 
6 km2

El municipi s’estén a l’esquerra del riu, en un replà de 290 m alt., triàsic i plistocènic, entre crestes cretàcies; sobresurten el tossal del Port (414 m), al N, la lloma del Castell (380 m) i Segili (521 m), a l’E, la serra de Laguar (penyots del Laguar, 793 m). Al límit amb el terme de la Vall de Laguar hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles. El pla és aprofitat per a conreus de secà (307 ha) i un esquifit regadiu (40 ha); en el primer, destaca la vinya (23%) —destinada a la producció de panses—, i en el segon, els tarongerars. Havia estat un important lloc ramader (el 1510 posseïa 4 881 caps de bestiar de llana i cabrum). El 22% de la població activa treballa en la construcció, el 16% en la indústria i el 17% en els serveis. La vila (312 h agl [2006], murlers; 285 m alt.) és al peu dels penyots de Laguar. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Fou lloc mixt de cristians (75 focs el 1609) i moriscs (66 focs el 1609) de la fillola d’Oliva, els quals vivien al Raval de Murla i formaren part, a llur expulsió, de la revolta de la vall del Laguar. Lloc reial, el 1460 Joan II el vengué a Francesc Gilabert de Centelles, primer comte d’Oliva, i passà després a formar part del ducat de Gandia. El municipi comprèn, a més, les restes del castell de Murla, anomenat també d’Orba o el Castellet, situat en un turó a uns 400 m d’alt. al termenal amb el municipi d’Orba.

Col·laboració: 
VMR / JEC
Llegir més...