La part més elevada del terme (1 121 m) correspon al vessant nord-oriental del Montcabrer (barrancs de Querola, de Puig i de Crabanta) i a la serra de Turballos (928 m), contrafort de la serra de Benicadell, separada de l’anterior pel port del Frare d’Agres. El riu d’Agres travessa el territori i es barreja amb el riu d’Alcoi al mateix pla de Muro , on arriba la cua del pantà de Beniarrés. Del sòl del municipi hi ha 463 ha de pastures, 373 de garriga i 30 de pinedes, mentre que el total conreat suposa 1 844 ha, o sia, més de la meitat; el regadiu (333 ha) es nodreix principalment de fonts (del Baladre, de Vicedo, de Fontanars), i al secà destaca la preponderància de les oliveres (més de 600 ha), seguides per la vinya i els arbres fruiters. La irradiació industrial de la propera ciutat d’Alcoi hi té alguna tradició que ha generat una moderna indústria tèxtil en expansió. Ha esdevingut un dels municipis més dinàmics de la comarca, amb el 57% dels actius en la indústria i el 28% en els serveis. La població ha tingut al llarg del s. XX un increment constant i regular, en part gràcies a la immigració des de la Manxa, particularment de Socuéllamos. La vila (7 385 h [2006], murenys o murers , 399 m alt.) és en un replà, a l’interfluvi dels rius d’Agres i d’Alcoi, i presenta una trama desordenada, amb fort creixement perifèric. La parròquia, dedicada a sant Joan Baptista, fou acabada el 1837. Lloc de moriscs de la fillola de Cocentaina, tenia 330 focs el 1609. Formà part de la senyoria, després comtat, de Cocentaina. El municipi comprèn, a més, el poble de Setla de Nunyes, els llogarets de Benàmer i l'Alquerieta de Jordà i els despoblats de Turballos i la Plana.
L’església parroquial de Muro del Comtat
© Fototeca.cat