Al final del s. XIV s’hi instal·laren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat. Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví, fill del famós ambaixador, es refugià al monestir fugint de la pesta. Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i Castellví, baró de Llaurí, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo. La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar part del patrimoni de la comunitat. De la primera no es conserven inventaris; en canvi, consta que la pinacoteca contenia una col·lecció de retrats fets per Joan Ribalta i llenços de Francesc Ribalta, Bassano, Pedro Orrente, Paulus Brill, Luis de Morales, Andrea Del Sarto i Sebastiano Del Piombo. Les conseqüències de la desamortització afectaren irreparablement aquesta gran riquesa artística. El 15 de novembre de 1820 la comunitat fou exclaustrada i els seus béns foren desamortitzats. La vall, amb el monestir, fou adquirida pel comerciant d’Alzira Josep Guerola per 77 000 rals. El 1823 la comunitat tornà al monestir, i li foren restituïts els béns. Però el 20 d’agost de 1835 fou exclaustrada definitivament. La biblioteca i la pinacoteca foren transportades al Temple de València i a l’Acadèmia de Sant Carles; Guerola recuperà la vall. El monestir s’ha anat arruïnant progressivament.
Vista del monestir de la Murta (Alzira)
© Vicenç Salvador Torres Guerola