i Museu d’Història de Barcelona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Museu d’Història de Barcelona

Sigla del Museu d’Història de la CiutatMUHBA
Sigla del Museu d’Història de la CiutatMUHBA
museologia museol i història hist
Museu municipal de Barcelona, creat el 1943 amb el nom de Museu d'Història de la Ciutat, sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere.

Té la seu principal a la casa Padellàs (segles XV i XVI), antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament. En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu. Aquest emplaçament originari (actualment MUHBA Plaça del Rei) consta d’un àmbit subterrani d'uns 1.500 m2 i un recorregut de 150 m lineals, amb les restes de la ciutat de Bàrcino (segles III i IV), vestigis de la basílica i del baptisteri paleocristians, i altres elements d’època romana tardana i visigòtica. A partir de la planta baixa es desenvolupa la història de la ciutat en ordre cronològic: testimonis de les restes medievals, àrabs i jueves (segles X-XV). La planta noble conté l’evolució urbana i econòmica del municipi (segles XIII-XVIII), i s’acaba amb la imatgeria popular de la festa del Corpus. A continuació hi ha el rellotge de la Ciutat (1576) i, ja dins l’àmbit del Palau Reial Major, la capella de Santa Àgata (segle XIV), que conté el retaule del Conestable, de Jaume Huguet (segle XV), la Cambra de Parament, o Tinell (d’estil gòtic), i, sota seu, dues sales (d’estil romànic) on hi ha el Verger del Palau (rehabilitat), amb elements arquitectònics d’època medieval i moderna. A la tercera planta hi ha documentats els segles XVI-XX, fins a la reforma de la Via Laietana. Té com a annexos la zona exterior dels murs romans que van del carrer de la Tapineria al del Sotstinent Navarro, passant per la plaça de Ramon Berenguer; les columnes del temple d’August, al carrer del Paradís; les restes de la vil·la romana de la plaça d’Antoni Maura (no visitables), i la necròpoli extramurs romana (segles I i II), a la plaça de la Vila de Madrid. A més, el museu custodia la Galeria de Catalans Il·lustres, dipositada al Palau de Requesens, seu de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. Té una biblioteca especialitzada en història de Barcelona i un taller de restauració, i organitza cursets, conferències i visites comentades.

Integrat a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona, a partir dels elements fundacionals de la casa Padellàs i la plaça del Rei, les ulteriors excavacions a la ciutat vella permeteren afegir-hi noves troballes, com ara el baptisteri paleocristià (1968). Cal esmentar també la incorporació de la masia Vil·la Joana, a Vallvidrera, convertida en un museu a la memòria de Jacint Verdaguer (1962). La integració del subsol arqueològic en la casa Padellàs i la casa contigua situada a la Baixada de la Llibreteria, adquirida pel museu, tingué lloc entre el 1982 i el 1991, i comportà la recuperació de la Sala de les Voltes. En 1993-1996 tingué lloc una segona reforma dels espais d’exposició. Aquest any 1996 fou creat l’Institut de Cultura de Barcelona, que absorbí l'Institut Municipal d'Història i del qual depèn el museu, junt amb altres institucions culturals de Barcelona. Entre el 1998 i el 1999 hom portà a terme una renovació museogràfica completa de tota l’àrea arqueològica del museu. El 2007 adoptà la denominació actual. Amb la posada en funcionament del Centre de Conservació i Restauració, que inclou l’Arxiu Arqueològic (2006), inicià una nova fase d’ampliació incorporant nous centres patrimonials distribuïts pels barris i districtes de Barcelona, com ara el monestir de Pedralbes (vinculat al MUHBA entre el 1999 i el 2012), la casa del guarda del Park Güell (2002), el Refugi 307 (2003), Santa Caterina (2007), MUHBA El Call (2008), la Domus de Sant Honorat (2010), el turó de la Rovira (2011) i la Casa de l’Aigua (2011), entre d'altres. Entre el 1960 i el 1980 el museu publicà la revista Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (QUARHIS), que es reprengué el 2005, i entre el 1962 i el 1978 aparegué Miscellania Barcinonensia

Data de revisió: 
2015-03-12
Llegir més...