Mutxamel

Mutxamel

© Fototeca.cat

Municipi de l’Alacantí, a la plana valenciana del sud, en terrenys plistocènics de glacis i al·luvionaments del riu de Montnegre i cretacis a l’interior, més elevat, que s’allargassa fins a la lloma del Savinar (470 m alt.) i el Bec de l’Àguila.

Integrat a la peculiar horta d’Alacant, centralitza una bona part dels seus regs a partir del seu assut (el petit pantà de Mutxamel ). El riu de Montnegre, o Verd, té un cabal de 0,354 m 3 per segon, i les seves llargues secades justifiquen el canvi de nom (riu Sec) després de les preses de les séquies que abans tenien l’embassament de Tibi, avui pràcticament fora de servei. Els conreus extensius, en realitat de secà (cereals d’hivern i arbres sobris) es beneficien de quatre sistemes de regadiu: els regadius antics del riu de Montnegre (336 files en una martava o tanda de 21 dies) amb l’aigua de duit o d’avinguda; el pantà de Tibi (bastit el 1594), amb una distribució semblant a l’antiga (de la séquia Major neixen 22 braçals, a part les filloles i els ramals); el canal de l’Horta, amb aigües de Villena (Zaricejo); i, finalment, els Riegos de Levante, amb cabals sobrants del Segura. El 57% era dedicat a hortalisses i cereals, el 25% a ametllers i el 15% a oliveres i garrofers, abans de la introducció dels cítrics, regats amb aigua de pous. Entre 1960-81 doblà la població a causa de la seva proximitat amb Alacant. La tradicional funció agrària ha cedit el pas al predomini dels serveis (40% dels actius) i de la construcció (23%). La vila (12 625 h [2006], mutxamelers ; 64 m alt.) és un nucli caminer prolongat sobre la carretera de Sant Joan a Xixona i constitueix gairebé un suburbi d’Alacant, al qual l’unia fins fa poc un tramvia. Nombroses cases d’esbarjo pertanyen a gent acomodada de la capital (a voltes remunten als s. XVIII i XIX). L’església parroquial de Sant Salvador (1513) fou reformada a mitjan s. XIX. Al santuari de Montserrat, situat al Ravalet, que fou bastit al s. XVI, s’uní el 1605 un convent de mínims que perdurà fins a l’exclaustració del 1835. Durant la reconquesta el lloc pertangué al terme general d’Alacant; esdevingué independent el 1580, i el 1628 rebé el títol de vila, amb vot a corts; per voluntat pròpia s’agregà de nou el 1653 a Alacant, ciutat de la qual se separà definitivament el 1736. El municipi comprèn, a més, l’antic lloc de Penya-serrada.