Es casà amb Rosa Vicent i Canals, neboda de Joan Pau Canals i Martí baronia de la Vallroja [Joan Pau Canals i Martí] , a la fàbrica del qual treballà. El 1783 l’arrendà i s’establí pel seu compte. Posteriorment adquirí un magatzem al carrer de Sant Pau, de Barcelona, el qual, per la seva capacitat, fou habilitat normalment, des de l’any 1790, per a celebrar-hi balls populars, aviat coneguts amb el nom de “balls de patacada”, pel tracte familiar que s’hi estilava. Després de la guerra del Francès, esdevingué un dels fabricants més destacats de Barcelona.