Situat a la frontera amb Birmània, a l'extrem nord-oriental de l'Índia. La capital és Kohima (99.039 h [2001]). Regió muntanyosa, travessada per serralades de NE a SW i drenada per afluents del Brahmaputra i l’Irauadi, i de clima calorós i humit, és mitjanament poblada (73 h/km2 [1991]) i habitada pels naga. Hom conrea arròs, cotó i canya de sucre. Durant la Segona Guerra Mundial hi tingué lloc la decisiva batalla de Kohima (1944), en la qual els britànics derrotaren els japonesos. Poc abans de la independència de l’Índia (1947), el Consell Nacional Naga declarà la independència, que l’Índia no reconegué. El 1957 esdevingué regió administrativa, i el 1963 es creà l’estat de
Nāgāland, federat a la Unió Índia. El conflicte esdevingué aviat violent i l’exèrcit ocupà el territori. L'enfrontament dels sectors proindependentistes i dels partidaris de l’autonomia s’agreujà progressivament i donà lloc a escissions, d’una de les quals sorgí el principal moviment secessionista, el Consell Nacional Socialista de
Nāgāland. Les faccions dins el nacionalisme naga han dificultat la negociació i l’aplicació d’acords amb el govern indi. A banda, les reivindicacions dels naga també s’estenen a territoris dels estats indis veïns de Manipur, Assam i Arunachal Pradesh, i també al nord-oest de Myanmar, en els quals una bona part de la població pertany també a aquesta ètnia.