Estudià a la Universitat Imperial de Tòquio, i el 1941 s’incorporà al Ministeri de l’Interior. Mobilitzat, durant la Segona Guerra Mundial serví a la marina com a oficial en operacions al Pacífic. Després de la guerra, es feu notar per la seva reivindicació de l’antic ordre derrotat. Diputat (1947), després de la fundació del Partit Liberal Democràtic (1955), es convertí en un dels seus membres més conspicus. Protegit de Kakuei Tanaka, fou primer ministre del 1982 al 1987. Durant aquests anys, en contrast amb la política d’inhibició internacional dels líders japonesos de la postguerra, mostrà un decidit alineament amb Ronald Reagan i Margaret Thatcher en els darrers anys de la guerra freda. El seu nacionalisme, tanmateix, el convertí en el centre de controvèrsies quan, el 1985, es convertí en el primer cap de govern a visitar el santuari de Yasukuni, que honorava els soldats japonesos morts a la Segona Guerra Mundial. El 1987 renuncià les presidències del govern i del PLD. Posteriorment, des del seu escó continuà reivindicant la revisió de la Constitució de la postguerra per tal de fer del Japó una potència militar. El 2003 fou vetat per la direcció d’ocupar càrrecs al Parlament. L’any 2007 fou el centre d’una nova polèmica amb relació al seu suposat paper en l’afer de les esclaves sexuals durant la Segona Guerra Mundial a Indonèsia.