OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Nalec

Urgell

Sumari de l’article

Nalec
© Fototeca.cat
Municipi de l’Urgell, a la vall mitjana del riu Corb, a la zona de transició amb la Segarra.
Població: 
95 h
[2009]
Extensió: 
9 km2

Situació i presentació

Té una forma allargassa-da en direcció N-S. La major part del terreny és accidentat i presenta desnivells que van dels 600 als 440 m a les riberes de la vall. Limita al N amb el terme de Verdú, al S amb Vallbona de les Monges, a l’E amb Ciutadilla i a l’W amb Sant Martí de Riucorb. Les serres del seu sector meridional separen les conques del Maldanell i del Riu Corb.

El terme comprèn únicament el poble de Nalec, cap de municipi. La carretera local que passa pel centre de la vall, paral·lela al Riu Corb, de Belianes a Llorac, té davant de Nalec un trencall que porta fins al poble, després de travessar el riu; aquesta era la primitiva via de comunicació. L’antic camí a Ciutadilla, per la riba esquerra del riu, va donar lloc a l’actual carretera que troba la C-14 i continua vers Passanant i Sarral, a prop de l’hostal i del pont sobre el Riu Corb, a l’indret on conflueix el Seniol.

La població i l'economia

Nalec és un dels pobles que més ha experimentat les conseqüències de l’emigració en els darrers anys. En el segle XIV comptava amb 35 focs i formava part de la vegueria de Montblanc. Durant els segles XV i XVI la població restà estancada en unes 35 famílies. L’any 1787 tenia 254 h i al començament del segle XIX només en tenia 102; a poc a poc va anar augmentant fins arribar a 582 h l’any 1887, màxim demogràfic registrat. Al final del segle XIX i principi del XX experimentà una davallada lenta però constant: el 1900 tenia 474 h i 426 el 1936. Des del 1936 la pèrdua d’habitants continuà de forma moderada (345 h el 1950, 148 el 1970, 115 el 1981, 103 el 1991 i 102 el 2001). L’any 2005 hi havia 90 h.

L’estructura econòmica del terme és bàsicament agrària i ramadera, tot i que també cal esmentar el sector dels serveis, que ocupa una part important de la població ocupada. La major part del terme és dedicada a l’agricultura; resta, però, a la part meridional, una zona de bosc i alguns terrenys erms. És lloc de caça abundant, sobretot de conills i també de llebres i perdius. Els conreus propis d’aquestes terres de secà són els cereals, l’olivera, l’ametller i la vinya. Hi ha també una faixa de terra de regadiu als costats del riu dedicada a vinya, cereals i conreus d’hortalisses per al consum del poble, que aprofita l’aigua del Riu Corb, amb recs molt antics coneguts pels plets que tingueren els homes de Nalec amb els pobles veïns pel seu aprofitament. Hi ha ramaderia de bestiar porcí i d’aviram. Quant a l’allotjament hom disposa de residències-casa de pagès.

El poble de Nalec

El poble de Nalec és a la vall mitjana del Riu Corb i a la seva marge esquerra, en un turó elevat sobre les voreres del riu, a 487 m; això el manté arrecerat de les riuades i fa que tingui una bona visió de la vall, encarat vers Rocafort i Ciutadilla. En entrar al poble hi ha una creu de terme a la dreta i continuant sempre amunt s’arriba al nucli habitat, que va créixer a l’entorn de l’església i d’un carrer que segueix la serra. De l’antic castell de Nalec gairebé no en queden restes; actualment romanen en antigues cases amb arcs en els baixos, com també uns relleus zoomòrfics. L’església parroquial de Sant Jaume és un edifici amb traces dels segles XVII i XVIII, sense cap mèrit especial.

La vida social i cultural de Nalec és dinamitzada per diverses entitats de caire cultural. La festa major d’estiu se celebra per Sant Jaume (25 de juliol), patró de Nalec i de l’església parroquial. Des de fa molts anys, el dia 10 de gener s’ha celebrat la festa votada de Sant Concordi, el qual fou invocat en temps que una pesta de pigota feia veritables estralls en la població. També, des de fa molt temps, hi ha el costum d’anar el dissabte després de Sant Jordi a l’ermita de la Bovera (al municipi de Guimerà). Abans s’hi anava en processó, caminant des de Nalec, i amb la particularitat que s’havia de sortir molt de matí, ja que quan el sol apuntava per l’horitzó la processó havia de ser fora del terme. Durant el camí d’anada es feien cants i es passava el rosari. En arribar al lloc es deia la missa, però primer es feien els tradicionals tres tombs al voltant de l’ermita tot cantant: “De Nalec rebeu visita/ tots els anys com Guimerà;/ sent tant alta vostra ermita/ bé pareix un colomar/ desde on podeu vetllar/ pel devot que en Vós espera./ Siau nostra advocada,/ oh Verge de la Bovera.”

La història

El poblament d’aquestes terres es remunta a l’època del bronze, com ho constaten les restes de sílex i de ceràmica trobades a la partida dels Recots, en el límit N d’aquest terme, prop del camí vell de Preixana a Ciutadilla. En la vall i en la partida dels Vilars al marge dret entre el riu i l’actual carretera, es van trobar restes d’una possible vil·la romana que devia ser prop de la via romana que al segle I dC passava per la Vall del Riu Corb.

En concret, l’origen de Nalec, com el de la majoria del pobles de la Vall del Corb, començà amb la construcció d’una torre de defensa, convertida després en un castell que fou el centre de la formació d’una senyoria. L’antic castell de Nalec es troba ja esmentat l’any 1082, en què fou assignat com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, antic priorat filial de Ripoll. Posteriorment, a mitjan segle XII, per una permuta amb Ripoll passà a propietat de la mitra de Vic, que en conservà la senyoria fins a l’època moderna. Els primitius documents dels segles XI i XII anomenen el lloc Analec o Analeg. Quan el canonge Ramon d’Anglesola fou elegit bisbe de Vic el 1261, Berenguer de Jorba li reté homenatge pel terme i castell de Nalec que tenia en feu. També en temps del bisbe Anglesola es promogueren sorolloses qüestions entre els homes del castell de Ciutadilla i els del castell de Nalec per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb. El 1433 el lloc de Nalec ingressà en el veïnatge de Cervera, però continuà en possessió senyorial dels bisbes de Vic fins que es van extingir les senyories.

Col·laboració: 
TLlC

Llegir més...