Inicià la seva carrera el 1938 amb Relevos i As sete partidas do mundo. Les seves primeres novel·les, i especialment Fogo na noite escura (1943), perllonguen la línia del realisme portuguès. Les dues sèries de Retalhos da vida de un médico (1949, 1963) reflecteixen les seves experiències de metge rural a l’Alentejo, a la Beira Baixa i també a Lisboa. El realisme psicològic d’aquestes novelles va cedint davant un realisme d’inspiració social: Casa da Malta (1945), Minas de San Francisco (1946), O trigo e o joio (1954). Amb les novel·les Domingo à tarde (1961) i, sobretot, O homem disfarçado (1957) torna a l’anàlisi psicològica de personatges en crisi, mitjançant un estil precís i sobri i una llengua d’ajustada nuesa. Escriví encara Os clandestinos (1972) i O rio triste (1982). Conreà també l’assaig (Diálogo en setembro, 1966; A nave de pedra, 1975; i Estamos no vento, 1974) i la poesia (Marketing, 1969; i Nome para uma casa, 1985). Fou un dels iniciadors del neorealisme portuguès: la col·lecció “Novo Cancioneiro” fou inaugurada amb el seu llibre de poemes Terra (1941). Vinculat a la cultura catalana, ha estat traduït per Fèlix Cucurull (Flors a la tomba de Clarisse, 1961).