Intel·lectual liberal, empresonat perquè traduí i publicà (1794) la declaració dels drets de l’home (1795-97) i perquè promogué la insurrecció de Nova Granada (1797), fou alliberat després de la revolució del 1810 i fou nomenat president de l’estat (1811). Centralista, s’enfrontà als federalistes, i més tard fou derrotat i fet presoner pels reialistes (1814). Alliberat, Bolívar el nomenà vicepresident de Colòmbia (1821).
Antonio Nariño
© Fototeca.cat
Polític colombià.