La capital és Ulundi. Limita al NW amb les muntanyes Draken, al NE amb Eswatini i Moçambic, al SE amb l’oceà Índic i al SW amb Lesotho i la província del Cap. Ocupa una plana costanera, sedimentària, perllongació de la de Moçambic, que s’aixeca fins als escarpaments de les muntanyes Draken. L’amplada màxima d’aquesta plana, al N, forma la regió de Makatini Flats, on abunden llacs i llacunes. El clima hi és tropical i humit, amb temperatures mitjanes superiors als 20 °C i precipitacions de 1.000 mm anuals. Tots els rius que drenen Natal són tributaris de l’Índic; el riu més llarg és el Tugela. La població és formada per una majoria de bantús amb una clara majoria de zulús, blancs (el 9%), asiàtics (el 12%) i coloured (l’1,5%). Les llengües més parlades són el zulú i l’afrikaans. Els conreus principals són els de la canya de sucre i els cítrics; uns altres productes són el blat de moro, la fruita i la verdura. Natal és molt rica en mineria, especialment en hulla, manganès i estany. El principal nucli industrial és Durban, però des del 1976 hi ha un nou pol industrial al voltant del port de Richard’s Bay. Descobert el territori per Vasco da Gama el dia de Nadal del 1497, motiu pel qual li donà el nom, els anglesos n’ocuparen la costa (1684), i, malgrat els atacs dels zulús, els bòers colonitzaren l’interior (1837) i crearen la república independent de Natal (1840). No reconeguda per la Gran Bretanya, aquesta aconseguí d’annexar-la com a colònia de la corona (1844) i els bòers foren substituïts per colons britànics. Dependent de la colònia del Cap (1845-56) i colònia autònoma des del 1856, s’annexà Zululàndia (1897) i el 1910 s’uní a Sud-àfrica. El 1973 hi fou creat el bantustan de KwaZulu que, en abolir-se el règim de l’apartheid (1991) passà a integrar-se a la província. Amb l’entrada en vigor de la nova divisió administrativa sud-africana (1994), la província rebé el nom oficial de KwaZulu/Natal. Hom traslladà també la seu de la capital, que de Pietermaritzburg passà a Ulundi. És predominantment de llengua afrikaans i zulú.