i Nàuplia | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Nàuplia

Nàfplion
Ciutat
Grècia
Nàfplion
Capital del nomós de l’Argòlida, al Peloponès, Grècia.
Població: 
10.611 h
[1981]

Situada al golf homònim, és un port important i, alhora, una plaça forta naval. Exportació de tabac, raïm i oli. És unida, per via ferroviària, amb Argos i Corint. En l’antiguitat formà part de l’amfictionia jònica i, durant les guerres messèniques, s’alià amb Esparta. Conquerida pels argius, la convertiren en llur port i arsenal major. Caigué en decadència a partir del s II dC. Els croats de Godofred de Villehardouin se n'apoderaren, amb l’ajut de la flota veneciana, el 1211. Els venecians passaren, més tard, a ésser-ne senyors i la fortificaren. Possessió dels turcs (1540), fou reconquerida pels venecians el 1686 (i novament la fortificaren amb la construcció del castell, anomenat Palamedes, que domina tota la ciutat i la badia), però tornà a poder dels turcs (1715). Alliberada pels patriotes grecs (1822), fou la primera capital de la Grècia independent (1822-23) i hostatjà el parlament. Durant la Segona Guerra Mundial fou el port d’embarcament de les tropes britàniques que evacuaven el Peloponès.

Col·laboració: 
AES
Llegir més...