i Navarra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Navarra

Nom basc deNafarroa (eu)
Comunitat autònoma
Espanya

Sumari de l’article

Nom basc deNafarroa (eu)

Regió del País Basc, la més extensa i meridional, que constitueix des del 1982 una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Pamplona.
Població: 
630.598 h
[2009]
Extensió: 
10.421 km2

La geografia física

Ha estat dividida tradicionalment en Ribera (de l’Ebre) i Montaña (Pirineus), més una zona intermèdia (Navarra Media). Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre, de 200 a 450 m alt., formada de materials terciaris (i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta), sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals. Hom distingeix una Ribera Riojana, a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana, al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta, càlida i amb sectors gipsífers (Bardenas Reales). La Navarra Media, entre 380 i 600 m alt., manca de materials quaternaris i presenta un relleu juràssic format de margues i gresos, destacats al SW (serra de Codés, Montejurra), dins la Tierra Estella o conca de l’Ega, relativament plujosa i boscada, en contrast amb la conca mitjana de l’Aragón o Tierra de Tafalla

Vista parcial dels relleus característics de les Bardenas Reales
© Marta Dòria
. La Montaña se sol dividir en tres sectors, corresponents al Prepirineu meridional, el Pirineu axial i les Muntanyes Basques. Les conques prepirinenques, o Baja Montaña, són formades per margues terciàries antigues entre les Serres Exteriors, que separen el paisatge pirinenc de l’ibèric (serres del Perdón, Alaiz), i les Interiors, més altes (serres d’Andia, Urbasa, Leyre). Són, bàsicament, la Cuenca de Pamplona i la d'Aoiz-Lumbier, prolongada Aragó endins per la Canal de Berdún. El Pirineu axial, o Zona Alpina, és diferent a les valls orientals (del pic d’Anie [2.507 m alt.] al d’Orhy [2.018]), on les arestes paleozoiques, bé que molt erosionades, es fan visibles, des de la cobertora mesozoica, cretàcia, a ponent de Roncesvalls, fins a la serra d’Aralar, que rarament sobrepugen els 1.000 m i deixen passar cap a la Cuenca de Pamplona les pluges (1 086,6 mm anuals) atlàntiques exigides pel faig. Finalment, la Zona Cantàbrica o del NW és accidentada per les Muntanyes Basques, mesozoiques, que al port de Belate (822 m alt.) enllaça amb el Pirineu axial, i separa la conca de l’Ebre de la del Bidasoa. L’abundor de pluges (725 mm a Altsasu només d’octubre a febrer) cobreix de verd (faigs, roures, prats) les calcàries mesozoiques.

La geografia econòmica

Dins l’activitat agropecuària (5% del PIB i 8% de la població activa el 1996) cal destacar dues regions clarament diferenciades: a la meitat sud predominen els conreus típicament mediterranis (blat, vinya i olivera). El sector més important, però, és el regadiu, afavorit per les canalitzacions del curs alt de l’Ebre i els seus afluents (Ribera de Tudela), que han donat lloc a una moderna i intensiva producció d’hortalisses i fruiters. A la meitat nord, en canvi, un clima més atlàntic ha afavorit l’extensió de les pastures i els camps farratgers, l’activitat ramadera (boví), la silvicultura i, tot i un cert retrocés, dels conreus tradicionals (patates, blat de moro). Hi ha un fort predomini de la mitjana i petita propietat. La indústria és un dels sectors amb més pes dins de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol: 36% del PIB i 30% de la població activa (1996), i és en part receptora del desplaçament de la indústria del País Basc des dels anys vuitanta. Es destaca l’activitat dels transformats mètal·lics, molt polaritzada al voltant dels electrodomèstics i de la indústria auxiliar de l’automòbil. També és important el subsector de la construcció i obres públiques i la indústria de conserves vegetals, càrnies i làcties. La indústria paperera (Allo i Sangüesa), les arts gràfiques, el tèxtil, la pell i el calçat (Tafalla) completen el panorama industrial. Pamplona absorbeix més del 50% de l’activitat industrial. Els centres secundaris més importants són el polígon de Tudela i, en menor grau, els de Tafalla i Estella, a més dels d’Altsasu, Leiza, Lesaca (metal·lúrgia, química) i Vera. El sector terciari és, amb relació al conjunt estatal (62% del PIB i 61% dels actius el 1996), el menys prominent, tot i representar el 51% del PIB i el 53% de la població activa de la comunitat. Pamplona és el mercat i centre comercial més important, a causa de la seva cèntrica situació, de la xarxa viària que hi conflueix i pel fet d’ésser seu de serveis administratius, sanitaris, culturals i financers.

La geografia humana

El poblament rural, estacionari durant la segona meitat del s.XIX, experimentà un notable creixement durant la primera dècada del s. XX i arribà a un màxim el 1950; a partir d’aleshores minvà. La majoria de municipis s’han vist afectats per l’èxode rural, i en aquest sentit Pamplona ha exercit un paper absorbent, molt més intens que el d’altres nuclis importants, com ara Tudela, Tafalla, Estella i Sangüesa.

L’església d’Eunate, al terme municipal de Murozábal, de planta octogonal i absis poligonal
© B. Llebaria
Pamplona passà de comprendre el 9% de la població navarresa total el 1900 al 36% el 1981, proporció que a les dues dècades següents ha minvat lleugerament (33% el 2000). Durant el s. XX la població augmentà un 80% (de 302.200 h el 1900 a 543.700 h el 2000), amb un creixement vegetatiu gairebé estancat des de la dècada dels noranta. Poc poblada (52 h/km2), evidencia un acusat envelliment de la població (el 1998 els menors de 20 anys eren el 21% i els més grans de 70 anys, el 12,5%). Les valls pirinenques del NE s’han caracteritzat sempre per un difícil equilibri entre població i recursos, amb un important èxode i un hàbitat en nuclis petits. La Navarra humida del NW té una població més estable, encara que també en davallada. Els nuclis més importants d’aquesta zona son els més industrials: Lesaca, Vera de Bidasoa, Altsasu. La població de les conques prepirinenques (Pamplona, Aoiz i Lumbier) és dominada per la ciutat de Pamplona, per unes quantes viles i molts petits pobles. A la Navarra Media oriental els principals nuclis deuen llur creixement a la indústria; Sangüesa és el nucli comarcal industrial i Tafalla creix gràcies a la indústria metal·lúrgica i del calçat. La Navarra Media occidental és la comarca capitalitzada per Estella, nucli industrial; altres nuclis industrials són Viana, Allo i Murieta. La Ribera comprèn la part sud de Navarra. Tudela n'és la capital, acrescuda per la immigració dels pobles propers i el desenvolupament industrial; altres poblacions són Corella, Cintruénigo, Lodosa, etc. Constituïda com a comunitat autònoma el 1983, Navarra disposa d’un parlament autònom (Diputación Foral de Navarra, 50 escons). El basc, cooficial amb el castellà en el seu domini lingüístic històric, que comprèn una mica menys de la meitat septentrional del territori, era parlat per aproximadament l’11% de la població navarresa cap a la meitat dels anys noranta (unes 50.000 persones).

La història

Després de l’annexió de l’antic regne de Navarra per part de Castella, Navarra conservà un règim foral anàleg al del País Basc, el qual donava continuïtat a alguns aspectes de l’antic estat, tot i que fou considerablement retallat amb la divisió provincial del 1833 i amb la legislació del 1841. Durant tot el s.XIX Navarra fou un feu destacat del carlisme i, tot i la vinculació històrica i lingüística al País Basc, el predomini del tradicionalisme comportà que el 1932 fos derrotat un projecte d’estatut d’autonomia comú per un estret marge i que el territori fes costat al bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola. Després del 1939 pogué mantenir el règim foral, que la beneficiava amb certes prerrogatives fiscals respecte d’altres parts de l’estat. Gràcies a aquestes condicions tingué lloc a Navarra un considerable desenvolupament econòmic a partir dels anys seixanta.

El 1982 fou aprovat l’estatut d’autonomia, que de fet actualitzava el règim foral (d’altra banda, com al País Basc). En les primeres eleccions al parlament autonòmic (50 membres), el 1983, resultà guanyador el PSOE, bé que no aconseguí la majoria absoluta, seguit de la Unión del Pueblo Navarro (UPN), AP, el PNB i Herri Batasuna. El govern, de composició completament socialista, fou presidit per Gabriel Urralburu. En les eleccions del 1987 el PSOE es mantingué en el govern, però el 1991, després d’un pacte pel qual el Partido Popular (antiga Alianza Popular) cedia la seva representació al parlament navarrès a la UPN, aquesta formació assolí majoria absoluta, i la presidència passà a Juan Cruz Alli Aranguren. En les eleccions del 1995, tot i que la UPN guanyà per majoria simple, una escissió dels regionalistes encapçalada per Cruz Alli (Convergencia de los Demócratas de Navarra; CDN) donà el govern a una coalició formada per aquest partit, el PSOE i Eusko Alkartasuna. Presidit pel socialista Javier Otano, el govern dimití l’any següent com a resultat d’un afer de corrupció, i en les eleccions celebrades el mateix 1996 s’imposà clarament la UPN, i Miguel Sanz assolí la presidència. Contrària a l’acostament del País Basc i Navarra —on existeix un corrent favorable a la unió, minoritari però no pas negligible—, la UPN anul·là el pacte per a la creació d’un òrgan basconavarrès subscrit en l’anterior legislatura amb el govern basc, i mantingué amb aquest (encapçalat pel PNB) relacions tenses, sobretot a causa dels atemptats perpretats per ETA en territori navarrès i l’alineament del govern navarrès amb les tesis del govern central en la lluita antiterrorista. La tensió arribà al màxim el 1998, amb el pacte de Lizarra, iniciativa del PNB per a la resolució del conflicte basc, i el 1999, amb l’assemblea de municipis bascs. En les eleccions del 1999, Sanz revalidà la seva majoria i formà govern amb suport socialista. La seva política tendent a la marginació del basc en l’àmbit públic i oficial ha estat motiu de controvèrsia.

En les eleccions del 2003 la UPN quedà a dos escons de la majoria absoluta, però el president Miguel Sanz signà un pacte de coalició amb els 4 diputats de CDN i es mantingué en el poder. Durant la legislatura fou aprovada una llei de símbols (2003), destinada a bandejar l'us de la ikurriña als ajuntaments navarresos. En les eleccions al parlament foral del 2007, la UPN veié retallada la seva majoria a només 22 escons, però arran de les pressions de la direcció estatal del PSOE, els socialistes declinaren formar un govern amb Na-Bai (coalició formada pel PNB, EA i altres partits nacionalistes bascos), cosa que permeté revalidar el càrrec a Sanz al capdavant d’un executiu en minoria que incorporava novament el CDN. L’any següent, el desacord entre UPN i PP a les Corts Generals en la votació dels pressupostos generals de l’estat comportà la fi del pacte entre ambdues formacions després de disset anys, i el PP anuncià la seva voluntat de tornar a presentar-se a les eleccions al parlament foral. D’altra banda, l’any 2008 ETA tornà a atemptar amb força i col·locà un cotxe bomba a l’aparcament de la universitat de Navarra, atemptat que provocà destrosses materials. En les eleccions al parlament foral del maig de 2011, la separació entre el PP i la UPN, d’una banda, i la irrupció d’una nova força sobiranista, Bildu, comportà una recomposició de la correlació de forces a la cambra. UPN restà tanmateix, com a primera força (19), seguit del PSOE (9), Na-Bai (8), Bildu (7), el PP (4) i IU (3). Després de setmanes de negociació, UPN i el PSOE formaren un govern de coalició presidit per Yoloanda Barcina, líder d’UPN des del 2009, que substituí Sanz. En les noves eleccions del maig de 2015 la UPN tornà a obtenir la major representació (15), però un acord entre la coalició nacionalista basca Geroa Bai, (segon partit amb 9 escons),  EH Bildu (8), Podemos (7) i Izquierda-Ezkerra (2) deixà els conservadors a l'oposició. Uxue Barkos (Geroa Bai) fou nomenada el juliol nova presidenta.

Llegir més...