Duc de la Palata i marquès de Tolva. Estudià lleis a Salamanca. Fou assessor de la governació general d’Aragó, membre del Consell Col·lateral de Nàpols (1660), fiscal del Consell d’Itàlia, i vicecanceller del Consell d’Aragó (1671) i de la junta de govern durant la minoria de Carles II. El 1680 fou nomenat conseller dels consells d’estat i de guerra i virrei del Perú (1680-91). Nomenat de nou vicecanceller del Consell d’Aragó, el 1690 morí abans de poder embarcar-se per retornar a la península Ibèrica. El seu virregnat fou eficaç: limità la immunitat eclesiàstica, fomentà els estudis a la Universitat de Lima, posà especial atenció a la fortificació de ciutats i a la construcció de material de guerra per lluitar contra els corsaris,i pal·lià amb diners propis els efectes del terratrèmol de Lima del 1687. Deixà diversos escrits sobre problemes del Perú i és especialment interessant la seva Instrucción sobre l’estat del virregnat que dedicà al seu successor en el govern.