Deixeble de Menéndez Pidal, treballà al laboratori fonètic del Centro de Estudios Históricos de Madrid. Membre de l’Academia Española (1935) i professor de la Universitat de Colúmbia. Fonetista notable, és autor de Manual de pronunciación española (1946). Edità i prologà l’obra de Garcilaso i Las moradas de santa Teresa. Publicà, a més, Métrica española (1956), Documentación lingüística del Alto Aragón (1957) i Arte del verso (1959).