Alexandre el Gran el féu sàtrapa de Lícia (334 aC) i de Pamfília (336 aC) i li atorgà el comandament de la flota que davallava el curs de l’Hidaspes (a l’Índia) fins a trobar la boca de l’Indus. Aleshores conduí l’esquadra fins al golf Pèrsic i l’Eufrates (325-324 aC), en un viatge en el qual acredità els seus dots d’estrateg genial.
Honorat i nomenat navarc de l’expedició d’Aràbia, a la mort d’Alexandre, es retirà a la satrapia i escriví la narració del seu viatge, un text que aprofità posteriorment Arrià per al seu llibre Índica.